dissabte, 29 de març del 2014

Cerdà-Riera a la Bandereta (Ven-Suri-Ven)

Inici de l'escalada, fàcil.
El David posa per a la foto, el Pau pren les fotos i jo pujo. Ja vigileu d'assegurar bé?
He arribat a la primera reunió, llarg ràpid, amb pedra solta cap al final que s'ha de vigilar per no fer-la caure.

Perspectiva des de la reunió. El tros dels arbres no és tan vertical com podria semblar a la foto, però hi ha moltes pedres soltes que cauen només tocar-les.

El Pau ja va arribant a la reunió, força comfortable.

El segon llarg està molt més polit del que recordava... Els cinc primers metres em va fer patir de valent...

Magnífica vista des de la 2a reunió, amb el David i el Pau a la primera.

Tot i anar de segon, el David també va patir per superar el tram inicial.

Interessant tercer llarg, que va sortir molt bé ja que anava molt motivat.Vaig gaudir molt. A tots ens va semblar més difícil els primers metres del llarg anterior que aquest.
El Pau va pujar ràpidament. Es nota la seva preparació esportiva.

Sortida de la tercera reunió, vertical i bona presa. Un lloc estupend, encara que ple d'egagròpiles i excrements de rapinyaire nocturn, amb pudor a cau de ratolins.

El Pau fa cara d'estar molest per la pudor de ratolins.

Ara toca una escalada d'arbres més que de roca.

El Pau ja arriba al cim. Bufava un vent huracanat, que em var dur un bon ensurt abans de la reunió.

Ara toca assegurar el David, que això s'acaba.

El David arriba a la reunió, amb patiment pel vent fortíssim.

El autors de la gesta esportiva

Una última foto pel record.

I la ressenya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada