Cerdà-Riera a la Bandereta (Ven-Suri-Ven)

Inici de l'escalada, fàcil.

El David posa per a la foto, el Pau pren les fotos i jo pujo. Ja vigileu d'assegurar bé?

He arribat a la primera reunió, llarg ràpid, amb pedra solta cap al final que s'ha de vigilar per no fer-la caure.

Perspectiva des de la reunió. El tros dels arbres no és tan vertical com podria semblar a la foto, però hi ha moltes pedres soltes que cauen només tocar-les.

El Pau ja va arribant a la reunió, força comfortable.

El segon llarg està molt més polit del que recordava... Els cinc primers metres em va fer patir de valent...

Magnífica vista des de la 2a reunió, amb el David i el Pau a la primera.

Tot i anar de segon, el David també va patir per superar el tram inicial.

Interessant tercer llarg, que va sortir molt bé ja que anava molt motivat.Vaig gaudir molt. A tots ens va semblar més difícil els primers metres del llarg anterior que aquest.

El Pau va pujar ràpidament. Es nota la seva preparació esportiva.

Sortida de la tercera reunió, vertical i bona presa. Un lloc estupend, encara que ple d'egagròpiles i excrements de rapinyaire nocturn, amb pudor a cau de ratolins.

El Pau fa cara d'estar molest per la pudor de ratolins.

Ara toca una escalada d'arbres més que de roca.

El Pau ja arriba al cim. Bufava un vent huracanat, que em var dur un bon ensurt abans de la reunió.

Ara toca assegurar el David, que això s'acaba.

El David arriba a la reunió, amb patiment pel vent fortíssim.

El autors de la gesta esportiva

Una última foto pel record.

I la ressenya.

Rocòdrom, fase II

Vista lateral del sostre: el lloc on hi anirà col·locat 

Vista frontal del sostre, amb el panell mòbil a sota 

Primeres feines de muntatge: estructura del panell inclinat 

El panell intermedi i l'estructura horitzontal ja muntades 

Només queda muntar el panell frontal, vertical, i les preses 

Vista del panell muntat amb les preses actuals

Vista lateral dels panells superiors

Presentació "muntatge del sostre d'escalada pas a pas"

Aresta Brucs a la Miranda de les Bohïgues

Els quatre membres fem el ràpel des del cim de la Portella Inferior i ens dirigim al següent objectiu: l'Aresta Brucs de la Miranda de les Bohïgues.

De nou, torno a obrir via, ràpidament arribo al cim. Ja he fet molts cops aquesta escalada tan agradable, tot i que els últims passos m'han semblat més difícils del que pensava.

Bona perspectiva de la via, des de la reunió del cim.

L'autor al cim, al David als passos clau de la via i el Julián a mig camí.

El David ja ha arribat, i el Julián s'aproxima.

El Julián a la reunió del cim

L'autor de nou a la reunió (què hi feia jo aquí?)

Ara, a baixar i cap a casa, prèvia aturada-celebració al bar.

El descens no permet distracció ni relaxació

El segon tros difícil del descens

Aresta Brucs a la Portella Petita

Aquest diumenge feia un bon dia, clar i diàfan. Els quatre escaladors (David, Pau, Julián i l'autor) ens dirigim a l'Aresta Brucs, després d'una curta aproximació.

Són poc més de 2/4 de 10 i ja som a peu de via, gairebé preparats per començar a pujar.

A les 10 tocades ja he superat la primera bauma, en escalada d'A0, sense complicacions lliures. 

Els companys esperen amb paciència la meva progressió (no hi tenen més opció, és clar)

A 1/4 d'onze ja he arribat i muntat reunió, després d'uns 50 m d'escalada. És el torn del David

Puja ràpid, amb ganes i més sol i calor que abans.

De seguida, ja ha arribat a la reunió

El Julián a l'inici de la via

El Julián arriba a la primera reunió

3 dels membres a l'última reunió (cim) de la Portella Inferior

El quart membre a la reunió

El Pau, amb el fons del nostre objectiu immediat: l'Aresta Brucs de la Miranda de les Bohïgues