El David Ortiz, el Pau Eduardo i jo vam sortir del cotxe decidits a fer una de les xemeneies més llargues de Montserrat. El dia semblava bo: núvols i temperatura fresca, el millor per a l'aproximació que ens esperava. Tanmateix, la suada va ser important, d'acord amb el desnivell de la canal de la font del llum. Alguna goteta de pluja es va escapar durant la pujada, tot fent-nos dubtar si era adequat continuar.
Arribats a Coll de Migdia, la temperatura era més fresca encara. Una mica més endavant, ens vam passar lleugerament de la desviació i vam fer l'aproximació més llarga i penosa del que tocava, amb bardisses i matolls que ens van acariciar les cames i braços.
Just arribar a peu de via i pensar que no hauria sobrat un paravent o impermeable. És curiós passar fred en ple agost i a Montserrat.
Així, vaig enfilar el primer llarg, tot intentant entrar en calor ràpidament. Només una pedra encastada com a assegurança en tot el llarg. Quedo alleujat en col·locar-la i de seguida arribo a la reunió.
 |
| L'autor al primer llarg |
El David puja ràpid, tot i que s'han quedat bastant freds a peu de via.
 |
| El David a l'inici del primer llarg, i el Pau a terra |
 |
| El David al mig del primer llarg |
El Pau també s'enfila amb velocitat i de seguida som tres a la reunió.
Aquesta està situada a una mena de nínxol, sobre una gran pedra encastada, i se'ns queda petita.
La incomoditat de la reunió i el fred ambient em fan pensar de nou si hem triat bé el dia. Per moments, tinc ganes de ser en un altre lloc, al bar amb una cervesa, potser.
Ara ve el pas més difícil de tota la via. Sort que ja l'havia fet (en solitari i de baixada) i ja se on és l'assegurança, que s'arribar a veure des de la reunió. La motxilla em dificulta els moviments, i he de recular per treure-me-la i deixar-la penjant de l'arnés amb una cinta llarga. És fàcil perdre l'equilibri així, però és la millor manera de pujar una xemeneia amb motxilla.
Fet aquest pas, la resta és gairebé un passeig. Amb poques assegurances, això sí. Decideixo saltar-me la 2ª reunió i tiro fins a la tercera, ja que la corda arriba de sobres.
 |
| L'autor a la 3ª reunió |
 |
| El David arribant a la tercera reunió |
 |
| Escenari impresionant i salvatge de Montserrat |
Ara ja ha pujat la temperatura ambient, surt el sol de tant en tant, i és un plaer escalar. Fins i tot la reunió és molt ampla i confortable. En un moment ja tornem a ser els tres a la reunió, aquest cop sense fred i amb tot l'espai necessari. És el moment de les fotos i dels riures.
El següent llarg arriba fins a un arbre, uns metres abans que s'acabi la via. Està equipada amb una corda fixa, donat que la roca està trencada i solta, però la dificultad baixa molt. Pujo amb molta cura, és molt fàcil fer caure pedres. De seguida, ja som tots al cim.
 |
El grup al cim de San Jeroni:
l'autor, el David i el Pau |
Ja només queda la pallissa de baixar per la canal de Sant Jeroni i fins a la propera.
