diumenge, 8 de juliol del 2018

V. Estasen, Pedraforca, 8 jul 2018

 Un dia d'estiu que semblava fresc, degut als núvols i a ser cara nord del Pedraforca.



Tanmateix, jo acabaria patint molta calor, per la roba llarga que portava i el sol, que ens va tocar durant tota l'escalada, a pesar de ser cara nord.

Ales 8 del matí ja havíem deixat el cotxe al pàrking de Gresolet i començàvem a caminar.

L'aproximació va ser llarga, de 2 h, i a més vam triar el camí inferior, que després haguèrem de remuntar per una petita tartera, amb més esforç del necessari. 580 m de desnivell, des del pàrking.



A les 10.30 va començar l'escalada, amb un primer llarg que semblava senzill, però que està polit i pel que regalimava aigua en algun punt.

Un cop arriva el David a la reunió, pleguem cordes i caminem cap al dit de Riambau. Ja portem 45 minuts.

Uns llargs fàcils, massa fàcils que fan que em descuidi i em perdi per altres vies. Pèrdues de temps i esforç que desprès passen factura.


Així, després de 3 h d'escalada arribem a la travessia típica, una vista molt fotogràfica



David, a l'inici de la travessia més famosa de la ruta


Una vista des de la reunió


Magnífiques vistes del Cadí


Per una petita confusió, hem agafat la variant dreta, no hem seguit la línia original

Els llargs finals, amb núvols, molta calor i sense aigua





Desprès de 7 h de calor, amb alguna pèrdua i dubtes sobre reunions, arribem al cim.
Aquí, el trajecte seguit, amb la precisió del GPS.
A les 17.30 iniciem el descens, amb set i gana.




La resenya original i la variant

diumenge, 28 de juny del 2015

George Harrison a l'Agulla del Romaní (Frares Encantats)

Via amb bon equipament esportiu, especialment al primer llarg, on la dificultat i la finor del 6a+ va necessitat de molt esforç de dits de mans i peus per fer-la neta. Bon treball fet pel Francesc Aldabó, tant obrint el primer llarg com per les magnífiques fotos.
El mur de l'Agulla del Romaní

L'autor al primer llarg

L'autor al 2n llarg, més fàcil

Una altra vista del 2n llarg

dijous, 18 de juny del 2015

Escalada a Xaragall del Foió

Curs d'una tarda d'introducció a l'escalada, conduït per l'autor i amb el Juan Soto i el Gerardo Iborra com a participants exclusius.

Primera via: IV+ (aproximadament...)












El Gerardo preparat pel seu repte immediat:

 



El torn del Juan:









diumenge, 31 de maig del 2015

Ferrada "Cinglera del Resistent"

Unes fotos de la meva incursió en solitari a la ferrada "Cinglera del Resistent":

Bona vista de Montserrat

Inici del sector 1
 
Final del sector 3 i ràpel

L'autor

Sortida del sector 2

Perspectiva del lloc

El ràpel, que vaig deixar muntat

Un troç desplomat

Perspectiva del desplom superat


Un tram molt exigent

L'escala de tornada, una delícia

dissabte, 18 d’abril del 2015

Ferrada "Les Dames"

Dissabte, 18 d'abril de 2015

Després de més d'un any sense activitat vertical, ja era hora de tornar-hi. En aquesta ocasió, hem decidit fer la Ferrada de "Les Dames". Tot i no ser d'iniciació, tenim 3 participants sense experiència prèvia en aquestes filigranes. Tot un repte per a ells i ella.

David (escalador habitual), Gerardo, María, Juan i l'autor van ser els participants. Aquí queden les fotos per a reflectir-ho. Gràcias a David per les fotos.

Comencem de bon matí l'aproximació a la Ferrada de Les Dames, el nom de la qual prové del joc i no perquè aquesta ferrada sigui especialment adequada per a les dones...

Després d'una breu explicació sobre la via i la tècnica d'us del material, comencem l'itinerari. El vertical mur d'inici va posar a prova als 3 companys que s'iniciaven en el mon vertical. Va ser superat per tots, amb una mica de nervis però gaudint de l'ambient.

El mur inicial, amb l'autor a dalt, el Gerardo arribant i la María a mig camí:

Més tard, el mur de les pedres enganxades amb epoxi va ser superat amb certa dificultat per algun membre de l'equip, i vaig decidir utilitzar la corda del David per assegurar als trams llargs a partir d'aquell moment, per augmentar la seguretat i la velocitat.

L'autor al mur desplomat dels graons vermells

La María al mig del desplom

La María ja sense dificultat
El tram final, ja sense fotos, va ser superat amb nota per tots els participants, i els va resultar més fàcil del que jo havia estimat a partir dels anteriors desnivells.

Superat aquest, de seguida vam iniciar el camí de descens, amb un sol magnífic i una cervesa fresca que esperava a la Vinya Nova.

dissabte, 29 de març del 2014

Cerdà-Riera a la Bandereta (Ven-Suri-Ven)

Inici de l'escalada, fàcil.
El David posa per a la foto, el Pau pren les fotos i jo pujo. Ja vigileu d'assegurar bé?
He arribat a la primera reunió, llarg ràpid, amb pedra solta cap al final que s'ha de vigilar per no fer-la caure.

Perspectiva des de la reunió. El tros dels arbres no és tan vertical com podria semblar a la foto, però hi ha moltes pedres soltes que cauen només tocar-les.

El Pau ja va arribant a la reunió, força comfortable.

El segon llarg està molt més polit del que recordava... Els cinc primers metres em va fer patir de valent...

Magnífica vista des de la 2a reunió, amb el David i el Pau a la primera.

Tot i anar de segon, el David també va patir per superar el tram inicial.

Interessant tercer llarg, que va sortir molt bé ja que anava molt motivat.Vaig gaudir molt. A tots ens va semblar més difícil els primers metres del llarg anterior que aquest.
El Pau va pujar ràpidament. Es nota la seva preparació esportiva.

Sortida de la tercera reunió, vertical i bona presa. Un lloc estupend, encara que ple d'egagròpiles i excrements de rapinyaire nocturn, amb pudor a cau de ratolins.

El Pau fa cara d'estar molest per la pudor de ratolins.

Ara toca una escalada d'arbres més que de roca.

El Pau ja arriba al cim. Bufava un vent huracanat, que em var dur un bon ensurt abans de la reunió.

Ara toca assegurar el David, que això s'acaba.

El David arriba a la reunió, amb patiment pel vent fortíssim.

El autors de la gesta esportiva

Una última foto pel record.

I la ressenya.